QUÈ ÉS UT

UT Centre d’Estudis Musicals neix el 1998 amb l’objectiu de desenvolupar un projecte musical i educatiu fruit d’una reflexió seriosa entorn a què significa en general ensenyar i, en concret, què significa ensenyar música.
Una tal reflexió implica un replantejament d’objectius, mètodes i recursos, i en conseqüència fer d’UT un efectiu centre d’estudis musicals, situant el desenvolupament de la docència en el marc més ampli de l’estudi crític de la música, la seva evolució, les seves estructures i el seu ensenyament. UT es defineix com a espai de formació, reflexió i recerca per al seu professorat, defugint l’aplicació de mètodes preestablerts, externs i estancs, en favor del desenvolupament de criteris metodològics des de la pròpia pràctica musical i docent diària i la seva contrastació dins dels diferents equips pedagògics.

El
pla d’estudis en què es defineix aquest projecte es concreta en una diversitat d’assignatures on l’equilibri entre l’activitat teòrica, la tècnica i la pràctica està dirigit a un ensenyament musical de qualitat. Des de l’inici l’aprenentatge musical es construeix sobre la pròpia experiència musical de l’alumne, desenvolupada en la pràctica individual i col·lectiva. És fonamental que l’interès inicial que fa que una persona decideixi estudiar música no quedi esvaït en una estructura academicista i impersonal. Cal conjugar aprenentatge i gaudi personal, situant el procés d’ensenyament en el continu descobriment del fenomen musical allà on es troba, que no és sinó en el propi fer música.

El
projecte educatiu d’UT es defineix a partir d’un objectiu prioritari: el desenvolupament de l’autonomia musical de l’alumne, per a la qual cal dotar-lo de criteris d’autocorrecció, recerca i construcció musical. Això implica situar el fenomen musical com a objecte pedagògic i criteri musical: no aprenem teories abstractes o tècniques mecàniques sinó que descobrim en cada fet musical concret les seves estructures de construcció, que són les que esdevenen criteris musicals en el procés d’aprenentatge. Aquest descobriment continu només és possible en fer música: el lloc de la teoria és precisament la pràctica. És en el sentir (cantar, tocar, escoltar) el fenomen musical que podem descobrir-lo, discernir com està construït, comprendre’l. És per això que la font de material didàctic per excel·lencia és la pròpia literatura musical, juntament amb el material musical confegit expressament pels professors del Centre.